Donnie Darko. Richard Kelly (2001) EEUU

La fantasia i la realitat es fusionen en aquest drama psicològic on un adolescent interpretat per un jove Jake Gyllenhaal intenta sobreviure en un món del qual se sent exclòs, amb els reptes afegits d’una malaltia psicològica, una intel·ligència per sobre de la mitjana i una sensibilitat neuronal que el porta a percebre més enllà de les tres dimensions que componen la realitat tal i com l’entenem actualment.

A aquest quadre personal, cal sumar-li el context de la societat americana dels anys 80 (més concretament en l’àmbit d’un institut), una societat amb uns valors superficials que intenta obviar les problemàtiques reals, i esquivar qualsevol confrontació directe amb aquestes. Donnie Darko és un personatge inadaptat tot i que troba alguns còmplices en la seva situació que, com ell, veuen més enllà d’aquesta superficialitat, com la magnífica professora Karyn Pomeroy interpretada per Drew Barrymore o la jove Gretchen Ross (Jena Malone) amb qui Donnie Darko inicia una primera relació amorosa.

Així, el que en un principi se’ns presenta com una crítica àcida i amb toc d’humor amb tots els seus personatges estereotipats (ens ve al cap la memorable American Beauty de Sam Mendes), el film es va inclinant cap a un univers fantàstic i fosc a través de la pertorbada ment del seu protagonista que confon les seves al·lucinacions amb la realitat (una distorsió semblant a la que vivíem en la recent Take Shelter, de la mà d’un gran Jeff Nichols), traslladant-nos al to metafísic del millor Lynch en pel·lícules com Lost Highway.

Amb la companyia d’un inquietant personatge disfressat d’aterrador conill, Donnie s’endinsa en un viatge en el temps a mode de compte enrere cap a un misteriós final, presagi d’aquesta veu interior, impuls i guia de viatge que és el personatge d’en Frank. Donnie Darko troba la clau a les seves preguntes en el llibre escrit per la misteriosa Roberta Sparrow, “The Philosophy of Time Travel”, que serveix al mateix temps d’element estructurador de la pel·lícula a partir dels seus capítols que ordenen el contingut de la historia.

La ironia del llenguatge i els encertats diàlegs ens porten a moments brillants com la intervenció de Donnie a la sala d’actes de l’escola sobre els ridículs consells d’un farsant Patrick Swayze, o la contestació a la senyoreta Kitty Farmer quan aquest es nega a fer l’exercici que ella proposa.

La fantàstica i encertada banda sonora inclou temes tant transcendents com Mad Word de Gary Jules que acompanya fantàstiques seqüències amb una força visual que anul·la tota necessitat de diàleg. Parlem de la emotiva seqüència on la càmera s’infiltra en els somnis (o malsons) de tots els personatges. Destaquem també el mític Love Will Tear Us Apart de Joy Division o Head Over Heels de Tears for Fears amb el que la càmera ens ofereix una original presentació de tots els personatges.

El director ens brinda un final a l’altura del film, on tot es destrueix per tornar al punt de partida. La provocadora rialla final de Donnie, esperant la mort al seu llit, és una rialla d’alleujament, de saber que és on ha de ser i deixant un món amb tantes coses per arreglar… Donnie Darko conté una riquesa de detalls narratius que abastiran, a l’espectador atent, d’un seguit de símbols i significats que cohesionen aquesta trama tant ben teixida; així, ens trobem davant d’una historia que no deixa cap detall a mans de l’atzar, cap peça sense funció concreta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s