Django Unchained (2012) Quentin Tarantino

django-unchained-foxx-waltz-1024x605

He sortit del cinema reafirmant, de nou, la meva admiració per aquest gran director qui no deixa de sorpendre amb els seus nous projectes sense perdre mai la seva singularitat. Tarantino aconssegueix fer-te gaudir de cada diàleg, de cada escena i de cada personatge en una trama un pèl llarga però de progressiva intensitat gràcies als constants girs que hi van aportant estímuls.

Ambientat en el profund sud nordamericà abans de la guerra civil, un excèntric i enginyós Christoph Waltz encarna el paper d’un caçarecompenses, Dr. King Schultz, que sota l’identitat d’un suposat dentista ambulant, es dedica a la recerca i captura dels delincuents més buscats. En una de les seves missions, necessitarà l’ajuda d’una persona en concret per tal de reconèixer als seus objectius. D’aquesta manera, coneix al seu futur soci i amic, Django, un esclau a qui van separar de la seva dona i que té com a únic objectiu rescatar-la.

No es pot perdre detall dels diàlegs, carregats d’ironia i sarcasme que només Tarantino sap fer encaixar tant bé com a preludi als seus esperats banys de sang. La banda sonora també porta l’emprempta del director, un cop més tant encertada, aportant i mantenint la intensitat i el ritme a cada escena, factor que es veu reforçat també pels moviments bruscos de càmera així com els zooms que intensifiquen la tensió i claven la mirada de l’espectador en els tant agressius com eficients primers plans.

El repertori d’actors, alguns ja usuals en la filmografia de Tarantino, es fan seus els personatges amb una naturalitat admirable. El ja mencionat Christoph Waltz, amb la seva brillant actuació, ha guanyat ja una nominació a millor actor als premis Bafta i en té una de pendent als inminents Oscars. El polifacètic Leonardo DiCaprio demostra un cop més les seves aptituds treient el millor, en aquest cas, el més miserable del personatge. Jamie Foxx està fantàsticament seductor en el paper de cowvoy amb sed de venjança. També cal destacar encara que més secundaria, l’actuació de Samuel L. Jackson amb el paper de servent racista i, per acabar, la dolça Broomhilda (Kerry Whashington), qui borda el paper de víctima aterrada.

La venjança torna a ser clarament el tema central de la trama. Com en la sagnant Kill Bill, a Django Unchained la brutalitat i explicitat de les batalles no contempla la censura i com tampoc podria ser d’una altra manera, com en el cas dels nazis a Inglorious Bastards, no hi ha treva ni refugi pels qui comenten injusticies.

Tarantino reconeix la seva inspiració i admiració pel director italià Sergio Corbucci, autor que acomula diversos Westerns i la creació original de Django, representat per Franco Nero (1966), qui també compta amb una modesta intervenció a la pel·lícula.

Un Western amb tots els ingredients del gènere, amb el rerefons històric, la crítica salvatge envers el racisme i la marca personal del director. Després de la magnífica Inglorious Bastards, Django Unchained se suma al que podria formar part d’una possible triologia que se’ns dubte esperarem amb impaciència…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s